5 novembre 2013
La sortida a Millau d’aquesta setmana ha estat molt divertida però inhabitual.
La veritat és que a la gîte de la Maladrerie ens hi estem com senyors, amb les habitacions separades per poder separar els que tenen ganes de gresca... Adrià i Oriol va per vosaltres i el vostre rap a les 7:00 del matí (no és que no compartim el vostre gust musical però espero que pel caga piragua caiguin uns auriculars pesats), l’escalforeta i calidesa de la calefacció i la fusta a prop de l’stade d’eaux vives que ens revifen si hem quedat congelats com carmells després d’una natació, l’internet per fer dentetes als socis que no han pogut venir, la baixada per el longboard...
Aquest cop ens hem allotjat a Millau mateix, això té l’avantatge que està prop del centre però és un problema si s’ha d’anar a fer llenya per coure castanyes, també pot resultar en un problema deixar a la tropa de joves que s’encarreguin d’encendre el foc; esperar mitja hora per unes castanyes recremades és el panorama que qualsevol podria haver esperat.
A l’aigua, que ja comença a ser fresca tothom ha fet un pas endavant; en Pol ha començat a fer spins a la onada de la comporta, la Mireia va ampliant el seu repertori de figures, l’Oriol comença a dominar el cartwheel, l’Adrià és flipa més cada dia, la Núria està agafant la mida al Mcnasty i en el grup de l’escola d’adults ja hem vist les primeres surfejades, això si, combinades amb freqüents natacions... Sort que d’aquí un mes comencen les sessions de piscina coberta i podrem perfeccionar l’eskimo.
A més d’això els altres punts àlgids de la sortida van ser: les cares a les 8 del matí per anar a fer físic, el segurata del súper pillant en Pol estirat pel terra amb una poma a mig menjar a la mà i la seva desavinença amb la llei de la gravetat, en Joan Carles provant l’Space Marilla (que no Godzilla), els loopwheels de l’Oriol, les castanyes d’en Genís i el rovelló de la Jana.
Millau Autumn Times
La sortida a Millau d’aquesta setmana ha estat molt divertida però inhabitual.
La veritat és que a la gîte de la Maladrerie ens hi estem com senyors, amb les habitacions separades per poder separar els que tenen ganes de gresca... Adrià i Oriol va per vosaltres i el vostre rap a les 7:00 del matí (no és que no compartim el vostre gust musical però espero que pel caga piragua caiguin uns auriculars pesats), l’escalforeta i calidesa de la calefacció i la fusta a prop de l’stade d’eaux vives que ens revifen si hem quedat congelats com carmells després d’una natació, l’internet per fer dentetes als socis que no han pogut venir, la baixada per el longboard...
Aquest cop ens hem allotjat a Millau mateix, això té l’avantatge que està prop del centre però és un problema si s’ha d’anar a fer llenya per coure castanyes, també pot resultar en un problema deixar a la tropa de joves que s’encarreguin d’encendre el foc; esperar mitja hora per unes castanyes recremades és el panorama que qualsevol podria haver esperat.
A l’aigua, que ja comença a ser fresca tothom ha fet un pas endavant; en Pol ha començat a fer spins a la onada de la comporta, la Mireia va ampliant el seu repertori de figures, l’Oriol comença a dominar el cartwheel, l’Adrià és flipa més cada dia, la Núria està agafant la mida al Mcnasty i en el grup de l’escola d’adults ja hem vist les primeres surfejades, això si, combinades amb freqüents natacions... Sort que d’aquí un mes comencen les sessions de piscina coberta i podrem perfeccionar l’eskimo.
A més d’això els altres punts àlgids de la sortida van ser: les cares a les 8 del matí per anar a fer físic, el segurata del súper pillant en Pol estirat pel terra amb una poma a mig menjar a la mà i la seva desavinença amb la llei de la gravetat, en Joan Carles provant l’Space Marilla (que no Godzilla), els loopwheels de l’Oriol, les castanyes d’en Genís i el rovelló de la Jana.
