28 abril 2016
DESCARREGAR DOCUMENTACIÓ / DOWNLAND INFO
GRANS RESULTATS A MILLAU! FELICITATS A TOT EL TEAM!
Valoració de 10 per a tothom aquest cap de setmana. Des del primer fins a l’últim dels competidors del club ho ha deixat tot a l’aigua i això s’ha notat en les puntuacions.
Si no m’equivoco tots els Alevins, Cadets i Júniors heu superat el vostè propi rècord de puntuació, vol dir que alguna cosa estem fent bé, però cal no aturar-se.
Ja us avanço que per continuar en aquesta línia, en Quimet, que finalitza pràctiques aquesta setmana programarà uns horaris d’entrenament a partir de la setmana que ve i és MOLT IMPORTANT poder ser-hi.
Comencem doncs pels petits de la casa, en Gerardini i la Cristineta; tots dos es van haver de treure una mica la son de les orelles amb els xandels el dissabte, però ho van arreglar molt bé tant en els esquimotatges (la Cristineta en va fer 3 en 10 segons... no sé quants matats n’arribarien a fer tants... tanco parèntesis) i amb unes bones entrades al rulo i l'onadeta. En Gerardini està consolidant el loop, com qui no vol la cosa i ja en tira a tort i a dret, la Cristineta per la seva banda, amb només un quants mesets a l’escola ja surfeja com una campiona i segueix millorant ràpid.
En Polete, el nostre infantil, es va flipar i va decidir que això dels esquimos i els xandals ja li va petit i es va voler mesurar amb els grans, els cadets. Va clavar uns loops i space que té dominadíssims i es va plantar a la final en segona posició. Així sense despentinar-se, empatat a punts amb l’Alexei, el cumpleanyero que es va regalar amb els seus ja habituals loops i spaces.
No va ser fins el diumenge, que en Jan, confiat de poder robar una de les places per l’Europeu, va posar tota la carn a la graella i va aconseguir superar de llarg, i amb una sola ronda la suma combinada de les prelims. Amb uns loops i spaces de gran amplitud i algunes rotacions va fer pujar fins a 325 punts la seva millor ronda. Fins i tot va completar un splitwheel, que només hauria faltat que fos una mica més vertical per superar els 380 punts de l’Adriansito a Salt i arrabassar-li la plaça. Un autèntic recital d’en Jan en una situació de pressió difícil de portar, però que va saber gestionar amb tàctica i cap fred. RESPECT. 2a posició final per en Jan, darrere de l’Isard.
En categoria Júnior tan en Raul com l’Oriol també van començar una mica empanats. El diumenge però van estar molt encertats. En Raul va aconseguir la seva millor puntuació amb rondes amb bona varietat de trucs. Només falta depurar una mica la tècnica per l’space i l’split per sumar-los al loop i cartwheel, que té molt controlats i convertir-se en un rival difícil de batre. L’Oriol, un dels altres palistes amb pressió, va saber rendir al màxim nivell quan ho va necessitar. A més del loop i space, molt millorats gràcies als entrenaments que ha estat fent la darrera setmana, va aconseguir afegir diverses rotacions verticals i fins i tot un tricky woo que va ser puntuat per només un dels dos jutges. Si els dos jutges haguessin donat la figura, seria l’Oriol i no l’Adrià qui tindria el bitllet per l’Europeu. Al final 3a posició per l’Oriol, només per darrera dels experimentats palistes del kayak Sort, que porten molts més anys i 335 punts per batre el seu record personal. Magnífica actuació amb el truc que representa el domini màxim de la tècnica de puntes, el tricky woo!
La Núria, en la seva línia no va tenir dificultats en agenciar-se la victòria en el K1Sènior femení tot i l’encert de la Txell, que va retrobar el camí del loop durant la final.
En Kimet, una mica tocat, va rendir una mica per sota de l’habitual, es va dosificar, obligat per la lesió i emplaçat a tirar només de trucs d’esquerres per no empitjorar la situació del seu peu. Es va imposar amb claredat però amb alguns errors tècnics que no són habituals en ell.
L’actuació del team matats, que per cert ja té himne oficial que properament esperem poder gravar amb l’orquestra del club, va ser també antològica; 45 punts per en Rafaelinho, que augmenta la pressió en la seva persecució a l’etern JC. En Quim, des de la segona posició mirava pel retrovisor a en Giancarlo, que a cada màniga anava aconseguit escurçar distàncies. En Tomek es va posar nerviós i no va aconseguir finalitzar cap loop perfecte, va acabar empatant a 45 punts amb en Rafa. En Toni, va aconseguir sumar a prelims però no el suficient per estar a la final.
Finalment bona actuació també per en Lluís Blaya, colant-se a la final amb 15 punts, a l’espera que s’afegeixi al grup d’entrenament de les Bèsties i comenci a fer trontollar el delicat equilibri de la categoria. Les properes competicions prometen ser interessants.
Però nois, si hi va haver un nom propi en aquesta 2a copa d’Espanya 2016, aquest va ser el de la Mireia Serres Segarra. Ho repetiré; MIREIA SERRES SEGARRA. 320 punts, primera posició, no una vegada, DOS VEGADES! Una puntuació que significaria medalla en qualsevol campionat del Món o d’Europa que s’hagi disputat. Un pas endavant, per pujar, en el que en JC anomenaria Primera Divisió del freestyle. A més, i que quedi clar, el valor no rau només en el nombre de punts que va fer, sinó el moment i la forma com la Mireia els va aconseguir. S’ho jugava TOT, diumenge en aixecar-se sabia que possiblement estava fora de l’equip. Es va llevar i a les 8, abans que ningú altre, ja estava a l’aigua provant la ronda i els diferents trucs pactats amb en Kimet. Quan la competició va començar la Mireia va estar del tot incontestable. Fins a 5 figures a la màniga! Loop Air, Space D/E, Felix, Spin. Tot el que va provar, li va sortir. Una mica com quan Stephen Curry dels Golden State Warriors clava els triples des del mig del camp “XOF!”, així clavava els Space la Mireia, primer per un costat i després per l’altre, sense perdre temps, sense la sobra d’un dubte, convençuda d’on volia ser; a Alemanya. Ser-hi per somiar.
GRANS RESULTATS A MILLAU! FELICITATS A TOT EL TEAM!
DESCARREGAR DOCUMENTACIÓ / DOWNLAND INFO
GRANS RESULTATS A MILLAU! FELICITATS A TOT EL TEAM!
Valoració de 10 per a tothom aquest cap de setmana. Des del primer fins a l’últim dels competidors del club ho ha deixat tot a l’aigua i això s’ha notat en les puntuacions.
Si no m’equivoco tots els Alevins, Cadets i Júniors heu superat el vostè propi rècord de puntuació, vol dir que alguna cosa estem fent bé, però cal no aturar-se.
Ja us avanço que per continuar en aquesta línia, en Quimet, que finalitza pràctiques aquesta setmana programarà uns horaris d’entrenament a partir de la setmana que ve i és MOLT IMPORTANT poder ser-hi.
Comencem doncs pels petits de la casa, en Gerardini i la Cristineta; tots dos es van haver de treure una mica la son de les orelles amb els xandels el dissabte, però ho van arreglar molt bé tant en els esquimotatges (la Cristineta en va fer 3 en 10 segons... no sé quants matats n’arribarien a fer tants... tanco parèntesis) i amb unes bones entrades al rulo i l'onadeta. En Gerardini està consolidant el loop, com qui no vol la cosa i ja en tira a tort i a dret, la Cristineta per la seva banda, amb només un quants mesets a l’escola ja surfeja com una campiona i segueix millorant ràpid.
En Polete, el nostre infantil, es va flipar i va decidir que això dels esquimos i els xandals ja li va petit i es va voler mesurar amb els grans, els cadets. Va clavar uns loops i space que té dominadíssims i es va plantar a la final en segona posició. Així sense despentinar-se, empatat a punts amb l’Alexei, el cumpleanyero que es va regalar amb els seus ja habituals loops i spaces.
No va ser fins el diumenge, que en Jan, confiat de poder robar una de les places per l’Europeu, va posar tota la carn a la graella i va aconseguir superar de llarg, i amb una sola ronda la suma combinada de les prelims. Amb uns loops i spaces de gran amplitud i algunes rotacions va fer pujar fins a 325 punts la seva millor ronda. Fins i tot va completar un splitwheel, que només hauria faltat que fos una mica més vertical per superar els 380 punts de l’Adriansito a Salt i arrabassar-li la plaça. Un autèntic recital d’en Jan en una situació de pressió difícil de portar, però que va saber gestionar amb tàctica i cap fred. RESPECT. 2a posició final per en Jan, darrere de l’Isard.
En categoria Júnior tan en Raul com l’Oriol també van començar una mica empanats. El diumenge però van estar molt encertats. En Raul va aconseguir la seva millor puntuació amb rondes amb bona varietat de trucs. Només falta depurar una mica la tècnica per l’space i l’split per sumar-los al loop i cartwheel, que té molt controlats i convertir-se en un rival difícil de batre. L’Oriol, un dels altres palistes amb pressió, va saber rendir al màxim nivell quan ho va necessitar. A més del loop i space, molt millorats gràcies als entrenaments que ha estat fent la darrera setmana, va aconseguir afegir diverses rotacions verticals i fins i tot un tricky woo que va ser puntuat per només un dels dos jutges. Si els dos jutges haguessin donat la figura, seria l’Oriol i no l’Adrià qui tindria el bitllet per l’Europeu. Al final 3a posició per l’Oriol, només per darrera dels experimentats palistes del kayak Sort, que porten molts més anys i 335 punts per batre el seu record personal. Magnífica actuació amb el truc que representa el domini màxim de la tècnica de puntes, el tricky woo!
La Núria, en la seva línia no va tenir dificultats en agenciar-se la victòria en el K1Sènior femení tot i l’encert de la Txell, que va retrobar el camí del loop durant la final.
En Kimet, una mica tocat, va rendir una mica per sota de l’habitual, es va dosificar, obligat per la lesió i emplaçat a tirar només de trucs d’esquerres per no empitjorar la situació del seu peu. Es va imposar amb claredat però amb alguns errors tècnics que no són habituals en ell.
L’actuació del team matats, que per cert ja té himne oficial que properament esperem poder gravar amb l’orquestra del club, va ser també antològica; 45 punts per en Rafaelinho, que augmenta la pressió en la seva persecució a l’etern JC. En Quim, des de la segona posició mirava pel retrovisor a en Giancarlo, que a cada màniga anava aconseguit escurçar distàncies. En Tomek es va posar nerviós i no va aconseguir finalitzar cap loop perfecte, va acabar empatant a 45 punts amb en Rafa. En Toni, va aconseguir sumar a prelims però no el suficient per estar a la final.
Finalment bona actuació també per en Lluís Blaya, colant-se a la final amb 15 punts, a l’espera que s’afegeixi al grup d’entrenament de les Bèsties i comenci a fer trontollar el delicat equilibri de la categoria. Les properes competicions prometen ser interessants.
Però nois, si hi va haver un nom propi en aquesta 2a copa d’Espanya 2016, aquest va ser el de la Mireia Serres Segarra. Ho repetiré; MIREIA SERRES SEGARRA. 320 punts, primera posició, no una vegada, DOS VEGADES! Una puntuació que significaria medalla en qualsevol campionat del Món o d’Europa que s’hagi disputat. Un pas endavant, per pujar, en el que en JC anomenaria Primera Divisió del freestyle. A més, i que quedi clar, el valor no rau només en el nombre de punts que va fer, sinó el moment i la forma com la Mireia els va aconseguir. S’ho jugava TOT, diumenge en aixecar-se sabia que possiblement estava fora de l’equip. Es va llevar i a les 8, abans que ningú altre, ja estava a l’aigua provant la ronda i els diferents trucs pactats amb en Kimet. Quan la competició va començar la Mireia va estar del tot incontestable. Fins a 5 figures a la màniga! Loop Air, Space D/E, Felix, Spin. Tot el que va provar, li va sortir. Una mica com quan Stephen Curry dels Golden State Warriors clava els triples des del mig del camp “XOF!”, així clavava els Space la Mireia, primer per un costat i després per l’altre, sense perdre temps, sense la sobra d’un dubte, convençuda d’on volia ser; a Alemanya. Ser-hi per somiar.
